Krum: crosta tendra i tèbia

Sobre el passi del 5 de juny de 2014 en el marc del Festival Grec.
Krum (El Crosta) es pot tornar a veure en la Temporada 2014 – 2015 del Teatre Lliure, del 13 de novembre al 7 de desembre.

Ahir vam poder veure l’últim passi de Krum, nou espectacle de Carme Portaceli a partir d’un text d’Hanoch Levin. El dramaturg i director israelita d’origen polonès, finat el 1999, fou i és una personalitat al seu país, i compta amb una prolífica i política obra de què s’han pogut veure algunes mostres a nivell nacional i estatal els darrers anys (Yaacobi & Leidental va estar el maig de 2013 al Teatre del Raval i va viatjar a Madrid). Segons recull Europa Press en declaracions de Portaceli durant la roda de premsa de dimarts passat, la directora portava dos anys rere l’obra perquè considera el text “un dels més macos” de l’autor, però la magnitud del projecte va frenar la producció fins al Grec 2014, on arriba amb traducció de Sergi Belbel i Roser Lluch, onze actors notables (Pere Arquillué, Rosa Boladeras, Ferran Carvajal, Lluïsa Castell, Jordi Collet, Gabriela Flores, Carme González, Oriol Guinart, Pepa López, Joan Megrié y Albert Pérez) i tres dies a la sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors. El pas pel Grec de Krum ha finalitzat, però l’esperem en la temporada 14/15 del Teatre Lliure; en concret, a la sala de Gràcia, del 13 de novembre al 7 de desembre. Serveixi aquest apunt per a aquells i aquelles que decideixin apropar-s’hi.

En l’esperit d’aquesta peça de Levin  rau més crítica social que no política. Portaceli aconsegueix trampejar un text sovint massa explícit, i proposa uns personatges portats a l’extrem de les seves passions (virtuts o defectes), sintetitzats en caricatura i paròdia: horteres, hipocondríacs, incecisos, controladors, immadurs, cobards, lascius, conformistes. És aquest darrer conformisme l’agent més perillós, de què el protagonista, Krum (“Crosta”, en català), és propietari sense saber-ho: amb més de quaranta anys, torna a casa després d’una estada indeterminada en “l’estranger”.

Però sembla que no n’ha extret gaire. Què ha fet, doncs? Amb quines intencions hi torna i què aportarà? En essència, la inteció d’escriure una novel·la sobre aquest ecosistema ben conegut. A banda d’això, no res: el mateix res que no ha passat al lloc que va deixar enrere amb ínfules de creiexement. Allà tothom continua honrant el nom que els descriu: l’Afligit, el Silenciós o la mare Crosta també, igual de mare. De gairebé tots se’ns mostra un moment dolç i molts d’agres. Alguns assumiran la seva naturalesa i existència, i aprendran a conviure-hi (o a morir amb elles). Mai, no, l’emocionalment adolescent Crosta, interpretat per un discret (i distret) Arquillué.

En la posada en escena hi ha lloc per a la coreografia, per a les canzioni i per a algun cop d’efecte que cau literalment del cel (estalviarem spoilers) i que revifa l’acció, ralentitzada en el moment que l’obra passa de tenir un protagonista que retroba un passat anquilosat, a explicar la història de cada amic, familiar i conegut. Entenem que s’aprofundeix en les microdesgràcies personals però, definitivament, resta fluïdesa i perilla d’avorriment, en part també per la proposta escènica, pràcticament buida a banda dels cinc sofàs (traductors de la passivitat vital) i jugada d’una manera un xic repetitiva. Caldrà una mort, o dues, perquè Crosta hi vagi a fons i declari una de les millors línies de l’obra: “De la teva mort i del teu sofriment, en trauré forces i començaré a escriure de veritat”. “De veritat.” De veritat.

L’espectacle és, en suma, correcte; funciona i diverteix en certs moments però no acaba d’emocionar. En qualsevol cas, la línia del Teatre Lliure lliga més amb la proposta de Portaceli/Levin que no pas amb la del Mercat. Potser la sala de Gràcia la recollirà la propera tardor amb més escalfor.


text_ Verónica Navas Ramírez

Crosta tendra i tèbia (KRUM, Carme Portaceli)


Ahir vam poder veure l’últim passi de Krum, nou espectacle de Carme Portaceli a partir d’un text d’Hanoch Levin. El dramaturg i director israelita d’origen polonès, finat el 1999, fou i és una personalitat al seu país, i compta amb una prolífica i política obra de la qual s’han pogut veure algunes mostres a nivell nacional i estatal els darrers anys (Yaacobi & Leidental va estar el maig de 2013 al Teatre del Raval i va viatjar a Madrid). Segons recull Europa Press en declaracions de Portaceli durant la roda de premsa de dimarts passat, la directora portava dos anys rere l’obra perquè considera el text “un dels més macos” de l’autor, però la magnitud del projecte va frenar la producció fins al Grec 2014: traducció de Sergi Belbel i Roser Lluch, onze actors notables (Pere Arquillué, Rosa Boladeras, Ferran Carvajal, Lluïsa Castell, Jordi Collet, Gabriela Flores, Carme González, Oriol Guinart, Pepa López, Joan Megrié y Albert Pérez) i tres dies a la sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors. El pas pel Grec de Krum ha finalitzat, però l’esperem en la temporada 14/15 del Teatre Lliure; en concret, a la sala de Gràcia, del 13 de novembre al 7 de desembre. Serveixi aquest apunt per a aquells i aquelles que decideixin apropar-s’hi.

En l’esperit d’aquesta peça de Levin rau més crítica social que no política. Portaceli aconsegueix trampejar un text sovint massa explícit, i proposa uns personatges portats a l’extrem de les seves passions (virtuts o defectes), sintetitzats en caricatura i paròdia: horteres, hipocondríacs, indecisos, controladors, immadurs, covards, lascius, conformistes. És aquest darrer conformisme l’agent més perillós, de què el protagonista, Krum, és propietari sense saber-ho: amb més de quaranta anys, torna a casa després d’una estada indeterminada en “l’estranger”. Sembla que no n’ha extret gaire profit. Què ha fet, doncs? Amb quines intencions hi torna i què aportarà? En essència, la intenció d’escriure una novel·la sobre aquest ecosistema ben conegut. Però, bàsicament, res: el mateix res que no ha passat al lloc que va deixar amb ínfules de creixement. Allà tothom continua honrant el nom que els descriu: l’Afligit, el Silenciós o la mare Crosta també, igual de mare. De gairebé tots se’ns mostra un moment dolç i molts d’agres. Alguns assumiran la seva naturalesa i existència, i aprendran a conviure-hi (o a morir). Mai, no, l’emocionalment adolescent Crosta, interpretat per un discret (i distret) Arquillué.

En la posada en escena hi ha lloc per a la coreografia, per a les canzioni i per a algun cop d’efecte que cau literalment del cel (estalviarem spoilers) i que revifa l’acció, alentida en el moment que l’obra passa de tenir un protagonista que retroba un passat anquilosat, a explicar la història de cada amic, familiar i conegut. Entenem que s’aprofundeix en les ‘microdesgràcies’ personals però, definitivament, resta fluïdesa i perilla l’avorriment, en part també per la proposta escènica, pràcticament buida a banda dels cinc sofàs (traductors de la passivitat vital) i jugada d’una manera un xic repetitiva. Caldrà una mort, o dues, perquè Crosta hi vagi a fons i declari una de les millors línies de l’obra: “De la teva mort i del teu sofriment, en trauré forces i començaré a escriure de veritat”. “De veritat.” De veritat.

L’espectacle és, en suma, correcte; funciona i diverteix en certs moments però, creiem, no acaba d’emocionar. La línia del Lliure lliga més amb la proposta de Portaceli/Levin que no pas amb la del Mercat. Potser la sala de Gràcia la recollirà a la tardor amb més escalfor.

KRUM (El Crosta)
Dir. Carme Portaceli
Autor Hanoch Levin
Del 03/07 al 05/07 a les 22 h al Mercat de les Flors
Durada 110 min. Preu 24 euros.